Entrada 2 segon trimestre

ENS TROBEM

Seguidors, com us ha anat la setmana? A vegades penso que la vida et sorprèn quan menys t'ho esperes. Si em seguiu ja ho sabreu. Pensava que no el tornaria a veure, que seria una persona d’aquelles que les veus un dia i ja no s’en rrecorden de tu, i no en saps res més d’ells. Aquest cop no va ser així. Jo estava amb una amiga al centre comercial, estàvem prenent un refresc en un bar, quan de cop em vaig girar, allà darrere hi era ell, allà assegut en un banc, em vaig quedar en blanc, pensava que no el veuria més. Un cop ell,em va veure, es va acostar cap a mi, i em va dir:

-T’agradaria quedar el dissabte que ve per anar a prendre un refresc?

A mi no em sortiren les paraules, estava molt nerviosa però evidentment li vaig dir que SI, estava  molt segura de mi mateixa, perquè pensava que tot sortiria bé. Així que vam quedar a les 5 de la tarda, en el mateix centre comercial que haviem trobat  aquell dia. 
Falta només un dia per ser dissabte, això vol dir que demà ens veurem. Estic molt nerviosa, ja que encara no sé que em vull posar, però el que sí que tinc clar és que em vull posar alguna cosa  que amb la qual em senti segura, còmode, bé.  Mentrestant dubtava si vindria o no, em deixaria plantada, sola...en fi,demà ho veure i resoldre tots els meus dubtes.

Sisplau seguidors, no em deixeu sola, us necessito més que mai.

Entrada 1 segon trimestre

Benvolguts amics seguidors del meu blog. Com ja us he explicat els darrers dies, sóc a Bahia d’Halong, Vietnam, on he Passat el nadal, de moment tot és meravellós, i més ara, ja que m’he enamorat. No m’esperava enamorar-me aquí. Tot va passar un dimecres, plujos, jo estava a la meva taquilla, preparant els llibres i llibretes que necessitava les darreres ultimes hores de classe, un cop ho vaig tenir tot, hem vaig girar per tornar a classe, però de cop vaig topar amb algú, i s’hem va caure tot, de cop vam creuar les mirades, els seus ulls verds, es van creuar amb els meus ulls, en aquell moment vaig sentir que ell, era el noi que esperava, hi va haver un moment en que les nostres mans es van tocar, vaig sentir algú per ell, això, es podria dir, amor a primera vista. Ell era alt, moreno i tenia un somriure perfecte, però el que més ressaltava d’ell, eren els seus ulls, verds com el kiwi. De cop i volta em va dir: “no he vist mai ningú com tu, però ets qui esperava”.