La recerca de una escola flotant

La recerca de una escola flotant
Badia d'Along Vietnam

La recerca de una escola flotant

La recerca de una escola flotant
Badia d'Along Vietnam

La recerca de una escola flotant

La recerca de una escola flotant
Badia d'Along Vietnam

dilluns, 28 d’abril del 2014

entrada 9 segon trimestre

TORNO A CASA

Seguidors, torno a casa!!! Per sortir d’aquesta relació que m’ha portat a l’atzar, vull deixar que la sort, l’atzar decideixi el meu nou camí. Crec que el que he de fer és dedicar-me a treballar de restauradora: hauré de buscar feina, si pot ser tranquil·la, que em faci distreure i, tal vegada, escriuré. La sensació d'escriure és molt forta, perquè et permet somiar despert, imaginar-te una vida com la que voldries, no cal que sigui real o viscut, pura fantasia.
Si voleu podem començar una nova historia. Tinc uns companys que crec que em poden ajudar a fer-la. Encara no us he parlat d’ells, són en Jeroni, en Guillem, en Marc, l’Ainhoa, en Xavier, l’Alba i en David. Són fantàstics. En aquests moments són a països diferents, compartin noves experiències i coneixent noves persones, però sobretot i no per últim, estudiant i treballant. Crec que aviat tornem a Bescanó i els proposaré fer entre tots una història fantástica: de vampirs?     

Bé, quan ho tingui clar, us ho explico, espero que em feu propostes, Fins aviat, petons a tots.



entrada 8 segon trimestre

S’HA ACABAT PER SEMPRE
Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m’omplen els ulls. Mai m’hauria imaginat estar tant trista com estic, pensava que mai podria tindre un sentiment tant fort com el que tinc, però que amb el temps haig de intentar oblidar, ho haig de aconseguir, la vida és seguir endavant, superar els obstacles, per molt durs que siguin.  Avui desprès d’haver-me acomiadat, per sempre, d’en Tien. Poques paraules per dir-vos que no el tornaré a veure, que no tornaré a riure amb ell, que no tornaré a escoltar el seu silenci, no tornaré a notar la seva mirada... En el poc temps que hem compartit, que era especial. A partir d’ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m’han estimat i jo també he estimat. M’he de refer i he de deixar que m’estimin, com jo estimo als altres. Aqui s’ha acabat la nostre historia d’amor, plena de coses boniques i coses dolentes, però això em fa més forta.