entrada 8 segon trimestre

S’HA ACABAT PER SEMPRE

Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m’omplen els ulls. Mai m’hauria imaginat estar tant trista com estic, pensava que mai podria tindre un sentiment tant fort com el que tinc, però que amb el temps haig de intentar oblidar, ho haig de aconseguir, la vida és seguir endavant, superar els obstacles, per molt durs que siguin.  Avui desprès d’haver-me acomiadat, per sempre, d’en Tien. Poques paraules per dir-vos que no el tornaré a veure, que no tornaré a riure amb ell, que no tornaré a escoltar el seu silenci, no tornaré a notar la seva mirada... En el poc temps que hem compartit, que era especial. A partir d’ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m’han estimat i jo també he estimat. M’he de refer i he de deixar que m’estimin, com jo estimo als altres. Aqui s’ha acabat la nostre historia d’amor, plena de coses boniques i coses dolentes, però això em fa més forta.