Entrada 12

A TRES QUARTS, ENS TROBEM!

Sabràs molt aviat què ens ha esdevingut aquesta nit. Els companys s’han despertat amb els sons de la nit. Un fantasma se’ns ha aparegut davant dels nostres llits.

Parlava amb veu dolça però atemorizant. Ens repetia intensament: a tres quarts ens trobem, mentre que la seva veu s’alçava cada cop més, fins a arribar a un punt que es quedava callat.

En David, que es molt de la broma, s’ha pensat que tot allò era mentida, que tot estava preparat, i que havia estat en Marc, que sempre li feia bromes, però aquest com si era ell havia estat una broma de mal gust, al veure que en Marc estava allà, a darrere seu es va començar a espantar, qui podia ser? En Guillem, s'hi ha acostat, lentament i quan a sigut darrere seu, li ha estirat el tel que portava al cim, de com s’ha girat i a marxat corrents, fins a arribar darrer en Xavier i en Jeroni, un cop allà els tres han decidit posar-se a dins d’un armari que hi havia al costat de les llitreres.

L’Ainhoa i l’Alba, al veure aquella mena de fantasma, han dit que elles no s’esperaven ni un segon més a marxar, que allà no s’hi quedava mai més.

I ara estic jo, aquí sola, amb un fantasma al davant, no sé on esta la gent només ser que hi ha tres persones a un armari i que no tinc ningú al meu costat, només el fantasma. Però ara que hi penso, el dia abans de que passes tot això, vam dir que si passava alguna cosa i ens separàvem, que quedaríem tots a la cuina de la rectoria, així que tinc que anar mirant l’hora, a les nou del mati haig de ser allà.

Entrada 11 segon trimestre

AL BELL MIG DE LA POR

Una sombre negre, s’apareix a uns quilometres de mi, no sé ven bé que és però puc distingir la seva cara, sembla un fantasma, però no n’estic segura. La nit és clara, hi ha una immensa lluna plena i el so del fantasmes, semblen un concert de musica que acaba cansant. No m’havia plantejat mai tenir tant a prop els fantasmes.

En un primer moment la melodia s’ha fet irritant, però a mesura que l’he anat escoltant, s’ha fet imperiosa la necessitat de saber-ne l’origen del cert. No sé si despertar els meus companys, no sé si sortir sola,  no sé si haig d’abandonar l’idea de sortir a fora, no sé... Siusplau ajudeu-me, crec que estic en perill, vosaltres també ho creieu?

entrada 10 segon trimestre

DES DE BESCANÓ

Fa dos dies era a Vietnam. Il·lusionada amb una relació nova. Avui sóc a Bescanó, a casa, amb l’escalfor de la família i els amics.

Amb la companyia dels meus amics i amb un poble que se m’apareix com un quadre impressionista:

Descobreixo de nou, el riu, la platgeta vora el Ter.

Quina llum! Aquesta tarda, si tot va bé, ens trobem a la Torre, amb els companys. Tenim moltes coses que explicar-nos, primer de tot els hi explicaré la historia den Tien, encara que no sigui gaire bé d’explicar. Crec que serà una oportunitat única per proposar-los una estada a la rectoria de Vilanna. Que és una casa que la pots llogar i estar-hi durant uns dies, amb amics o la família.

Un cop instal·lats, ja començarem l’aventura del blog sobre les nostres històries amb els vampirs a Vilanna. Però no ens precipitem, primer haurem d’organitzar-nos: demanar permís per escrit a l’Ajuntament, provisions, sacs de dormir i preparar l’horari que farem. Quina passada! I vosaltres, voldreu acompanyar-nos, des de casa, mentre llegiu el que ens va passant? No us ho podeu perdre, us aniré informant, no us ho perdeu! Petons.