Entrada 12

A TRES QUARTS, ENS TROBEM!

Sabràs molt aviat què ens ha esdevingut aquesta nit. Els companys s’han despertat amb els sons de la nit. Un fantasma se’ns ha aparegut davant dels nostres llits.

Parlava amb veu dolça però atemorizant. Ens repetia intensament: a tres quarts ens trobem, mentre que la seva veu s’alçava cada cop més, fins a arribar a un punt que es quedava callat.

En David, que es molt de la broma, s’ha pensat que tot allò era mentida, que tot estava preparat, i que havia estat en Marc, que sempre li feia bromes, però aquest com si era ell havia estat una broma de mal gust, al veure que en Marc estava allà, a darrere seu es va començar a espantar, qui podia ser? En Guillem, s'hi ha acostat, lentament i quan a sigut darrere seu, li ha estirat el tel que portava al cim, de com s’ha girat i a marxat corrents, fins a arribar darrer en Xavier i en Jeroni, un cop allà els tres han decidit posar-se a dins d’un armari que hi havia al costat de les llitreres.

L’Ainhoa i l’Alba, al veure aquella mena de fantasma, han dit que elles no s’esperaven ni un segon més a marxar, que allà no s’hi quedava mai més.

I ara estic jo, aquí sola, amb un fantasma al davant, no sé on esta la gent només ser que hi ha tres persones a un armari i que no tinc ningú al meu costat, només el fantasma. Però ara que hi penso, el dia abans de que passes tot això, vam dir que si passava alguna cosa i ens separàvem, que quedaríem tots a la cuina de la rectoria, així que tinc que anar mirant l’hora, a les nou del mati haig de ser allà.