Entrada 6 segon trimestre

TORNO A LA RUTINA

Amics, avui dilluns ha estat un dia molt normalet. Sé que encara no us he explicat de què treballo. La meva professió és anar a l’institut, on vaig a estudiar i a aprendre coses noves.

Avui ha sigut un dia molt avorrit, l’únic moment en el que m’he divertit ha sigut a l’hora del pati, perquè ens hem reunit tots per parlar i divertir-nos, ja que els professors són molt estrictes i no et deixen fer res a les classes, no pots xarrar ni riure, perquè sinó ja et renyen.

Quant va arribar Nadal, vaig sentir l’enyorança de la meva família, per això vaig decidir escriure’ls una carta explicant-los com m’ho estic passant, juntament amb alguna foto meva amb la meva família que m’acull i fa pocs dies vaig rebre la contestació de la carta, on ells em deien que em trobaven a faltar i també em van posar alguna foto seva.

No m’ha costat gaire adaptar-me a l’institut, ja que els nens i nenes de allà són molt oberts i molt simpàtics. El meu horari d’escola és molt complet i els dies els tinc bastant ocupats, no tinc ni un minut per avorrir-me. Me’n vaig a dormir, adéu fins demà. Un petó.

Entrada 5 segon trimestre

TOT TÉ SOLUCIÓ

Vaig prendre la decisió més important de la meva vida, crec. En Tien desprès que li escrivís al mur del seu Facebook, va entendre perfectament el meu estat.  Pensava que poder es pensaria que allà que li vaig dir que estava malalta, era una excusa, que la sortida al centre comercial no m’havia agradat, que ell no em feia el pes o… qui sap què es pensaria quan llegís que no podia anar a la sala de jocs. La seva decisió em va tranquil·litzar: “No passa res, tranquil·la, el més important és que et recuperis el més aviat possible. ” i jo li vaig dir que si volia podia vindre a la casa que m’acull, que el rebrien amb les mans obertes, així el podria presentar i podrien veure una pel·lícula mentre menjaven crispetes, entre riures i més riures, i em va dir que per ell perfecte, així que vam quedar a casa meva, a les dotze del migdia. Bé,  vaig començar a preparar el dinar, ja que el volia sorprendre amb un dinar fet per ella, va decidir fer canalons i de segon plat una mica de verdures, de postres va fer una coca en forma de cor, això li encantaria. 

Menjar que vaig preparar.

Van trucar a la porta a les dotze en punt, ni un minut menys ni un més.  Vaig anar a obrir la porta ràpidament. En Tien tan espontani com sempre, em va fer dos petons i em va regalar una rosa blava, que feia molta bona olor. El dinar va ser esplèndid, i la conversació també, desprès de dinar vam pensar que podríem buscar una pel·lícula i mirar-la online. Buscant, buscant vam trobar una pel·lícula que és titulava: “El diario de Noa”

No sé si l’heu vista. Us en faré cinc cèntims: Aquesta pel·lícula té lloc als anys 40 quan dos joves s’enamoren i... No us avançaré res, si la mireu ja sabreu de que va la pel·lícula. Aquí us deixo, adéu, fins aviat.

Entrada 4 segon trimestre

ESTIC DE PEGA UFF!

Un dia després d'haver estat en un restaurant amb en Tien, el noi del que m’he enamorat,  he notat que em trobava bastant malament, no sabia que em passava, però una de les raons per la qual no em trobava bé era per aquell menjar que ens havien servit en aquell restaurant. Era un plat que es deia Bun Bo Hue, el plat consistia en una sopa calenta de fideus, fets de pasta d'arrós i vegetals amb carn de porc o d'un altre animal, aquell menjar no em feia gaire bona pinta, però no ho podia deixar tot en el plat, ja que és de mala educació, així que m’ho vaig menjar.

Després d’escriure al blog, he estat una estona llegint. El llibre que he estat llegint a sigut: Carolina s’enamora, l’autor d’aquest llibre és Federico Moccia. En aquest relat, una noia que s’enamora a primera vista, d’un noi que no a vist més i no s’ha pogut tornar a comunicar amb ell perquè li han robat el mòbil...  no us explicaré res més, si en voleu saber alguna cosa més us el recomano.

Bé, però anem pel que anàvem: aquell menjar m’ha fet mal, ara tinc vòmits, mal de panxa.... estic feta un nyap!! En Tien m’ha dit per anar a la sala de jocs d’allà però no ser que fer, si li dic que no em trobo bé perdre una oportunitat d’estar amb ell, així que amics seguidors que em recomaneu? Ja sabeu, us necessito. Un petó.

Entrada 3

Acabo d’arribar a casa. No puc esperar. Només d’arribar, he engegat el meu blog. Haig d’explicar-vos tot el que he viscut avui. En aquest moment tinc a davant les fotografies que ens hem fet junts. Ha estat un dia magnífic. És pot ser més feliç?? Crec que no. Com ja us vaig dir, hem anat al centre comercial i hem dinat a un restaurant. 

No ha arribat tard. Quan he arribat, a tres quarts de 5, ell ja hi era. Quan m'ha vist,s'ha apropat, m'ha saludat fet dos petons i hem entrat al restaurant.

Quan l'he vist, era feliç i no podia parar de somriure.  El dia era magnífic: feia sol, i el centre comercial era ple, de gom a gom . Els restaurants eren plens de gent: hi havien parelles, famílies, amics… Asseguts en una taula, m’ha regalat una capseta verda, a dins, hi havia un collaret, amb una pedra vermella, el corall, m'ha encantat.

El corall és d'un color vermell molt intens. Li he preguntat el perquè d'aquest regal i m'ha respòst que el seu significat, representa la sort, en dir-me això me l'he mirat i li he dit: 

- Ara mateix estic tenint molta sort, he conegut a una persona que no m'esperava, i això significa felicitat.

Ja eren les 8 de la tarda, i el temps havia passat volant, m'ho he passat genial, he passat la tarda rient i vivint noves experiències. 

Arribava el moment d'acomiadar-nos i em sabia greu, el dia sabia fet curtíssim. Vaig passar-li el meu telèfon, sense pensar-m'ho dues vegades per si no el tornava a veure. Arribava el moment d'acomiadar-nos , i per si no el tornava a veure, li vaig fer un petó . Avui tinc petons de sobres, així que us en faig arribar un. Fins aviat.