Acabo d’arribar
a casa. No puc esperar. Només d’arribar, he engegat el meu blog. Haig d’explicar-vos
tot el que he viscut avui. En aquest moment tinc a davant les fotografies que
ens hem fet junts. Ha estat un dia magnífic. És pot ser més feliç?? Crec que no.
Com ja us vaig dir, hem anat al centre comercial i hem dinat a un
restaurant.
No ha arribat tard. Quan he arribat, a tres quarts de 5,
ell ja hi era. Quan m'ha vist,s'ha apropat, m'ha saludat fet dos petons i hem entrat al restaurant.
Quan l'he vist, era feliç i no podia parar de somriure. El dia era magnífic: feia sol, i el centre comercial era ple,
de gom a gom . Els restaurants eren plens de gent: hi
havien parelles, famílies, amics… Asseguts en una taula, m’ha regalat una capseta verda, a dins, hi
havia un collaret, amb una pedra vermella, el corall, m'ha encantat.
El corall és d'un color vermell molt intens. Li he preguntat el perquè d'aquest regal i m'ha respòst que el seu significat, representa la sort, en dir-me això me
l'he mirat i li he dit:
-
Ara mateix estic tenint molta sort, he conegut a una persona que no
m'esperava, i això significa felicitat.
Ja
eren les 8 de la tarda, i el temps havia passat volant, m'ho he passat genial,
he passat la tarda rient i vivint noves experiències.
Arribava
el moment d'acomiadar-nos i em sabia greu, el dia sabia fet curtíssim. Vaig
passar-li el meu telèfon, sense pensar-m'ho dues vegades per si no el tornava a
veure. Arribava el moment d'acomiadar-nos , i per si no el tornava a veure, li vaig fer un petó . Avui tinc petons de sobres, així que us en
faig arribar un. Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada