TOT TÉ SOLUCIÓ
Vaig prendre la decisió més
important de la meva vida, crec. En Tien desprès que li escrivís al mur del seu
Facebook, va entendre perfectament el meu estat. Pensava que poder es pensaria que allà que li
vaig dir que estava malalta, era una excusa, que la sortida al centre comercial
no m’havia agradat, que ell no em feia el pes o… qui sap què es pensaria quan
llegís que no podia anar a la sala de jocs. La seva decisió em va
tranquil·litzar: “No passa res, tranquil·la, el més important és que et
recuperis el més aviat possible. ” i jo li vaig dir que si volia podia vindre a
la casa que m’acull, que el rebrien amb les mans obertes, així el podria
presentar i podrien veure una pel·lícula mentre menjaven crispetes, entre
riures i més riures, i em va dir que per ell perfecte, així que vam quedar a
casa meva, a les dotze del migdia. Bé,
vaig començar a preparar el dinar, ja que el volia sorprendre amb un
dinar fet per ella, va decidir fer canalons i de segon plat una mica de verdures,
de postres va fer una coca en forma de cor, això li encantaria.
 |
| Menjar que vaig preparar. |
Van trucar a la
porta a les dotze en punt, ni un minut menys ni un més. Vaig anar a obrir la porta ràpidament. En
Tien tan espontani com sempre, em va fer dos petons i em va regalar una rosa
blava, que feia molta bona olor. El dinar va ser esplèndid, i la conversació
també, desprès de dinar vam pensar que podríem buscar una pel·lícula i mirar-la
online. Buscant, buscant vam trobar una pel·lícula que és titulava: “El diario
de Noa”
No sé si l’heu vista. Us en faré
cinc cèntims: Aquesta pel·lícula té lloc als anys 40 quan dos joves s’enamoren
i... No us avançaré res, si la mireu ja sabreu de que va la pel·lícula. Aquí us
deixo, adéu, fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada