La recerca de una escola flotant

La recerca de una escola flotant
Badia d'Along Vietnam

La recerca de una escola flotant

La recerca de una escola flotant
Badia d'Along Vietnam

La recerca de una escola flotant

La recerca de una escola flotant
Badia d'Along Vietnam

dilluns, 2 de juny del 2014

Entrada 13

TOTS JUNTS
L’Ainhoa ha començat a reaccionar. Però no era ben bé ella. M’explico: parlava amb una llengua que no enteníem i no parava de mirar-nos a tots com si fóssim essers estranys, com si no ens conegués. En David ens a recomanat que intentéssim, mitjançant signes, portar-la a dins la Rectoria on en Marc, que sempre porta el mòbil a sobre, podria trucar 112 i que la vinguessin a buscar.

Tots hem intentat que ens fes cas. Després de molta estona, l’Alba ho ha aconseguit. L’Ainhoa l’ha seguit i ha entrat a dins. En Marc no trobava el mòbil, l’Irina ha trobat dins de la motxilla i han fet la trucada: no hi havia cobertura. Començava a arribar l’hora, teníem por que l’espetre tornes com ens havia avisat a tres quarts.

La nostra intenció va ser començar a tancar amb clau totes les portes i esperar a dins fins que es fes clar.

diumenge, 1 de juny del 2014

Entrada 14

QUINS TRAPELLES!
A dins la rectoria, ens sentim segurs. Eren tres quarts i un soroll molt fort es va sentir a la porta de l’entrada, estàvem tots junts i escandalitzats, que era allò? Immediatament vam sentir crits, que deien els nostres noms, encara ens vam espantar més, qui podia ser? Sentíem la presencia d’uns humans que no sabíem si eren vius o morts. De cop es va fer el silenci per fi, pensàvem que ja tot havia acabat. Eren les 4 de la nit. No sé perquè em va semblar que un dels riures tenia una semblança molt particular al de la Nadia. Per un moment vaig pensar que les veus que sentia eren conegudes, ara ja sabia de qui eren les veus corresponien als companyes de curs dels meus amics: la Nadia, l’Isabel, l’Aina, en Jhoan, en Guillem, l’Abel, l’Ivan i en Victor.
No podia creure’m que haguessin estat capaços d’espantar-nos d’aquesta manera. No sabia si explicar-ho o callar. Necessitava pensar com els hi podríem tornar.












La meva maquina de pensar s’havia engegat i no la podia parar: calar foc a alguna cosa i fer veure que era un de nosaltres? Construir amb alguna cosa una ombra xinesa i projectar-ho?


No se’n poden enriure de nosaltres! Els hi hem de tornar com sigui. Seguidors teniu alguna idea?