TOTS JUNTS
L’Ainhoa ha començat a
reaccionar. Però no era ben bé ella. M’explico: parlava amb una llengua que no
enteníem i no parava de mirar-nos a tots com si fóssim essers estranys, com si
no ens conegués. En David ens a recomanat que intentéssim, mitjançant signes,
portar-la a dins la Rectoria on en Marc, que sempre porta el mòbil a sobre, podria
trucar 112 i que la vinguessin a buscar.
Tots hem intentat que ens fes
cas. Després de molta estona, l’Alba ho ha aconseguit. L’Ainhoa l’ha seguit i
ha entrat a dins. En Marc no trobava el mòbil, l’Irina ha trobat dins de la
motxilla i han fet la trucada: no hi havia cobertura. Començava a arribar l’hora,
teníem por que l’espetre tornes com ens havia avisat a tres quarts.
La nostra intenció va ser
començar a tancar amb clau totes les portes i esperar a dins fins que es fes
clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada