Entrada 13

TOTS JUNTS

L’Ainhoa ha començat a reaccionar. Però no era ben bé ella. M’explico: parlava amb una llengua que no enteníem i no parava de mirar-nos a tots com si fóssim essers estranys, com si no ens conegués. En David ens a recomanat que intentéssim, mitjançant signes, portar-la a dins la Rectoria on en Marc, que sempre porta el mòbil a sobre, podria trucar 112 i que la vinguessin a buscar.

Tots hem intentat que ens fes cas. Després de molta estona, l’Alba ho ha aconseguit. L’Ainhoa l’ha seguit i ha entrat a dins. En Marc no trobava el mòbil, l’Irina ha trobat dins de la motxilla i han fet la trucada: no hi havia cobertura. Començava a arribar l’hora, teníem por que l’espetre tornes com ens havia avisat a tres quarts.

La nostra intenció va ser començar a tancar amb clau totes les portes i esperar a dins fins que es fes clar.

Entrada 14

QUINS TRAPELLES!

A dins la rectoria, ens sentim segurs. Eren tres quarts i un soroll molt fort es va sentir a la porta de l’entrada, estàvem tots junts i escandalitzats, que era allò? Immediatament vam sentir crits, que deien els nostres noms, encara ens vam espantar més, qui podia ser? Sentíem la presencia d’uns humans que no sabíem si eren vius o morts. De cop es va fer el silenci per fi, pensàvem que ja tot havia acabat. Eren les 4 de la nit. No sé perquè em va semblar que un dels riures tenia una semblança molt particular al de la Nadia. Per un moment vaig pensar que les veus que sentia eren conegudes, ara ja sabia de qui eren les veus corresponien als companyes de curs dels meus amics: la Nadia, l’Isabel, l’Aina, en Jhoan, en Guillem, l’Abel, l’Ivan i en Victor.

No podia creure’m que haguessin estat capaços d’espantar-nos d’aquesta manera. No sabia si explicar-ho o callar. Necessitava pensar com els hi podríem tornar.

La meva maquina de pensar s’havia engegat i no la podia parar: calar foc a alguna cosa i fer veure que era un de nosaltres? Construir amb alguna cosa una ombra xinesa i projectar-ho?

No se’n poden enriure de nosaltres! Els hi hem de tornar com sigui. Seguidors teniu alguna idea? 

Entrada 12

A TRES QUARTS, ENS TROBEM!

Sabràs molt aviat què ens ha esdevingut aquesta nit. Els companys s’han despertat amb els sons de la nit. Un fantasma se’ns ha aparegut davant dels nostres llits.

Parlava amb veu dolça però atemorizant. Ens repetia intensament: a tres quarts ens trobem, mentre que la seva veu s’alçava cada cop més, fins a arribar a un punt que es quedava callat.

En David, que es molt de la broma, s’ha pensat que tot allò era mentida, que tot estava preparat, i que havia estat en Marc, que sempre li feia bromes, però aquest com si era ell havia estat una broma de mal gust, al veure que en Marc estava allà, a darrere seu es va començar a espantar, qui podia ser? En Guillem, s'hi ha acostat, lentament i quan a sigut darrere seu, li ha estirat el tel que portava al cim, de com s’ha girat i a marxat corrents, fins a arribar darrer en Xavier i en Jeroni, un cop allà els tres han decidit posar-se a dins d’un armari que hi havia al costat de les llitreres.

L’Ainhoa i l’Alba, al veure aquella mena de fantasma, han dit que elles no s’esperaven ni un segon més a marxar, que allà no s’hi quedava mai més.

I ara estic jo, aquí sola, amb un fantasma al davant, no sé on esta la gent només ser que hi ha tres persones a un armari i que no tinc ningú al meu costat, només el fantasma. Però ara que hi penso, el dia abans de que passes tot això, vam dir que si passava alguna cosa i ens separàvem, que quedaríem tots a la cuina de la rectoria, així que tinc que anar mirant l’hora, a les nou del mati haig de ser allà.

Entrada 11 segon trimestre

AL BELL MIG DE LA POR

Una sombre negre, s’apareix a uns quilometres de mi, no sé ven bé que és però puc distingir la seva cara, sembla un fantasma, però no n’estic segura. La nit és clara, hi ha una immensa lluna plena i el so del fantasmes, semblen un concert de musica que acaba cansant. No m’havia plantejat mai tenir tant a prop els fantasmes.

En un primer moment la melodia s’ha fet irritant, però a mesura que l’he anat escoltant, s’ha fet imperiosa la necessitat de saber-ne l’origen del cert. No sé si despertar els meus companys, no sé si sortir sola,  no sé si haig d’abandonar l’idea de sortir a fora, no sé... Siusplau ajudeu-me, crec que estic en perill, vosaltres també ho creieu?

entrada 10 segon trimestre

DES DE BESCANÓ

Fa dos dies era a Vietnam. Il·lusionada amb una relació nova. Avui sóc a Bescanó, a casa, amb l’escalfor de la família i els amics.

Amb la companyia dels meus amics i amb un poble que se m’apareix com un quadre impressionista:

Descobreixo de nou, el riu, la platgeta vora el Ter.

Quina llum! Aquesta tarda, si tot va bé, ens trobem a la Torre, amb els companys. Tenim moltes coses que explicar-nos, primer de tot els hi explicaré la historia den Tien, encara que no sigui gaire bé d’explicar. Crec que serà una oportunitat única per proposar-los una estada a la rectoria de Vilanna. Que és una casa que la pots llogar i estar-hi durant uns dies, amb amics o la família.

Un cop instal·lats, ja començarem l’aventura del blog sobre les nostres històries amb els vampirs a Vilanna. Però no ens precipitem, primer haurem d’organitzar-nos: demanar permís per escrit a l’Ajuntament, provisions, sacs de dormir i preparar l’horari que farem. Quina passada! I vosaltres, voldreu acompanyar-nos, des de casa, mentre llegiu el que ens va passant? No us ho podeu perdre, us aniré informant, no us ho perdeu! Petons.

entrada 9 segon trimestre

TORNO A CASA

Seguidors, torno a casa!!! Per sortir d’aquesta relació que m’ha portat a l’atzar, vull deixar que la sort, l’atzar decideixi el meu nou camí. Crec que el que he de fer és dedicar-me a treballar de restauradora: hauré de buscar feina, si pot ser tranquil·la, que em faci distreure i, tal vegada, escriuré. La sensació d'escriure és molt forta, perquè et permet somiar despert, imaginar-te una vida com la que voldries, no cal que sigui real o viscut, pura fantasia.

Si voleu podem començar una nova historia. Tinc uns companys que crec que em poden ajudar a fer-la. Encara no us he parlat d’ells, són en Jeroni, en Guillem, en Marc, l’Ainhoa, en Xavier, l’Alba i en David. Són fantàstics. En aquests moments són a països diferents, compartin noves experiències i coneixent noves persones, però sobretot i no per últim, estudiant i treballant. Crec que aviat tornem a Bescanó i els proposaré fer entre tots una història fantástica: de vampirs?     

Bé, quan ho tingui clar, us ho explico, espero que em feu propostes, Fins aviat, petons a tots.

entrada 8 segon trimestre

S’HA ACABAT PER SEMPRE

Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m’omplen els ulls. Mai m’hauria imaginat estar tant trista com estic, pensava que mai podria tindre un sentiment tant fort com el que tinc, però que amb el temps haig de intentar oblidar, ho haig de aconseguir, la vida és seguir endavant, superar els obstacles, per molt durs que siguin.  Avui desprès d’haver-me acomiadat, per sempre, d’en Tien. Poques paraules per dir-vos que no el tornaré a veure, que no tornaré a riure amb ell, que no tornaré a escoltar el seu silenci, no tornaré a notar la seva mirada... En el poc temps que hem compartit, que era especial. A partir d’ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m’han estimat i jo també he estimat. M’he de refer i he de deixar que m’estimin, com jo estimo als altres. Aqui s’ha acabat la nostre historia d’amor, plena de coses boniques i coses dolentes, però això em fa més forta.